Sobre l’educació expandida i altres reflexions
sobre l’educació expandida i altres reflexions
Moltes idees circulen a la vegada pel meu cap, de cop i volta em trobo davant del portàtil escrivint en aquest blog(cosa que no m’havia atrevit fins ara). Finalment hem llenço a la piscina, tinc ganes de portar a la pràctica moltes de les idees que hem treballat durant el curs i he començat per escriure un blog personal. El passat més de novembre vaig tenir el gust de participar en un curs de formació organitzat pel col·legi d’educadors socials. Il·luminats pel gran @sarok ens vem endinsar en les possibilitats del món 2.0; xarxes socials, comunicació, sindicació, blog, microbloging, taxonomia, tags, twits, etc.. però el més interessant de tot van ser les idees que van sorgir de la interacció del grup, a partir de les reflexions, discussions, interrogants, dubtes, que es van anar generant entre els assistents. Érem un grup heterogeni d’educadors que veníem de diferents àmbits d’intervenció com l’educació en el lleure, l’animació socio-cultural, els serveis socials d’atenció primària, serveis d’atenció a dones maltractades i educadors de CRAE. En la tercera sessió el també genial @pedrojiménez del col·lectiu zemos98 de sevilla, el qual ens va parlar del concepte d’educació expandida, terme que han emprat per parlar d’un nou concepte o no, és una nova forma d’aprendre i que treu profit també del magnífic font de coneixement que és la xarxa. Que vol dir que l’educació s’expandeix?, doncs que l’educació pot sorgir en qualsevol lloc i en qualsevol moment, que tots som subjectes d’educació i tots podem ensenyar coses als altres, que els processos d’aprenentatge són normalment globals, que en la vida no aprenem per compartiments estancs sinó que acostumem a aprendre varies coses a l’hora i barrejades. Que aprenem fent, provant i sobretot jugant!. També penso que fer d’educador és el meu ofici, m’agrada i en gaudeixo, però a part també sóc músic d’afició, m’interessen les noves tecnologies, l’alimentació o l’agricultura ecològica entre molts d’altres. El que em sembla més interessant finalment és que tots aquests coneixements són experiències que puc utilitzar en el meu encarreg institucional i puc apropar-me al subjecte d’educació treballant a partir d’aquestes diferents aspectes per assolir els objectius marcats confluint els dos aspectes, afició i ofici en un sol camí
També varem aprendre que sobre els projectes i els coneixements importants val la pena explicar-los compartir-los, que hem d’obrir-nos i mostrar el nostre codi font perquè altres el puguin prendre i a partir d’ells crear nous coneixements i projectes, en definitiva que tot projecte realitzat ha de comptar paral·lelament el seu costat digital a la xarxa.
També varem aprendre a realitzar un PLE (entorn personal d’aprenentatge) que no es altre cosa que visualitzar de quina forma aprenem; amb quines eines, de quines fonts i de quines persones, a mi m’ha servit per fer-me conscient de quines són les coses a les quals dedico més temps, quins eren en definitiva els meus principals interessos.
En el meu cas m’he adonat que utilitzo molt la xarxa i les eines que aquesta en proporciona per saber, per aprendre. He vist que gairebé tot el que hi busco està relacionat amb les meves aficions i no pas amb l’educació social. Més aviat crec que el meu entorn d’aprenentatge sobre l’educació social ha estat més presencial i del contacte amb altres persones que no pas mediatitzada per la xarxa.
